Eurocopa. Grup D.

En primer lloc tenim a l'amfitriona Ucrania. Una selecció que ha tingut algun contratemps inesperat en forma de lesió a darrera hora. Jugadors molt joves per a suplir baixes importants com la de Chigrinsky. A la davantera, Shevshenko i Voronin, dos veterans a qui encara els hi crema la flama. La revelació pot ser Konoplyanka, jove de 22 anys, amb atreviment i desequilibri. França arriba després del seu pitjor mundial i d'una darrera Euurocopa on va caure a la fase de grups amb un sol punt. Però precisament això és el que la fa tant i tan perillosa. Un equip nou, més unit que mai, i dirigit per una gran seleccionador (Blanc) amb un model i un esquema de joc molt clar (1-4-2-3-1). Ribery i Benzema demostraran perque han estat tant importants en els seus respectius equips en el darrer any. Tenen opcions, opcions reals. Perquè tenen bon porter (Lloris), tenen gol, i tenen un jugador que seguirà donant molt que parlar, Nasri. Anglaterra té algun que altre problema. Un seleccionador just arribat i que només ha dirigit un partit (Hodgson), el segon problema és la sanció de Rooney de dos partits. El tercer problema és l'estat de Terry. Massa intocable pels mèrits passats. Al costat positiu de la balança, que són competidors nats, i que tant Gerrard com Lampard poden treure petroli de qualsevol acció. Per últim Suècia. 1-4-2-3-1, perillosos en el joc aeri i en la velocitat de les seves transicions. Troivonen serà el jugador més destacat. És un jugador molt complert, amb arribada, i que aprofitarà els espais creats per Ibrahimovic. L'esquerré Kallstrom, tot talent, i una garantia al mig camp suec, farà d'enllaç amb la davantera. Ànima de l'equip en fase ofensiva. La primera jornada pot marcar el de venir del grup. Sort a tots.

Eurocopa. Grup C.

Després d'haver viscut la primera sorpresa d'aquesta Eurocopa amb la victòria de Dinamarca davant una Holanda molt cansada, i de la típica victòria d'Alemanya davant la inoperant Portugal, arriba l'estrena del grup C. Itàlia dependrà de si Prandelli aposta per Pirlo i un segon mig centre semblant a ell (Marchisio, Nocerino,...) o bé acompanya a Pirlo un dels recuperadors De Rossi o Montolivo. A dalt els talentosos i a la vegada espumosos Cassano i Ballotelli. Que no passi res. La Irlanda de Trapattoni intentarà jugar partits a resultat molt curt i aprofitar les poques ocasions que crei. Robbie Keane, un experimentat davanter que no s'ha oblidat del gol, capitenajrà el conjunt verd. Gibson i McGeady seran les sorpreses. Després d'una repesca emocionant amb Turquia, la selecció balcànica, amb un clàssic 1-4-4-2, intentarà guanyar el primer partit per a partir d'aquí multiplicar les opcions. Sense Olic lesionat, dependrà de la direcció de Luka Modric per a generar ocasions de perill. A Espanya tots la coneixem. Res a dir i molt que esperar. Si són ells, i sembla que sense 9 pur d'inici, és la principal candidata.

Eurocopa. Grup B.

Ahir vam viure la primera jornada de l'Eurocopa. Ho havíem anunciat durant el dia. Zagoev va ser un jugador determinant en la victòria de Rússia. Però avui és moment d'analitzar el grup B. El grup que molts van batejar com el grup de la mort des del mateix moment del sorteig. Quatre dels deu millors equips del mon, en una primera fase de grups, nits pel destí. En primer lloc tenim a Holanda, la vigent subcampiona del mon. Destaca la seva tripleta ofensiva amb Van Persie, Sneijder i Robben. El primer molt inspirat de cara gol, el segon sempre molt perillós i el tercer (el gran perdedor) amb ganes de redenció. Faltarà per veure com afronta la fase defensiva on per mi pot mostrar feblesa i debilitats, sobretot en el lateral esquerra on, des de la baixa de Van Bronckhorst, no han trobt un recanvi de granties. La sempre poderosa Alemanya. Un equip molt jove però amb molt talent. Sèria candidata a prendre el trò a la vigent campiona. Un dels millors porters del moment (Neuer), amb jugadors desiquilibrants (Ozil), i un golejador en estat de gràcia ( Mario Gomez), són les cartes de presentació d'un combinat amb fam de victòria. Mario Götze serà un dels destacats. Jove, i sobradament prepart. La sempre perillosa Portugal. Amb un Cristiano prepart per demostrar que les grans cites també van amb ell. La sopresa ens la pot donar Nelson Oliveira (Benfica), un davanter molt jove i amb molta fam. Haurem de prestr tenció a les accions del sempre desequilibrant Nani. Bloc, el just. Individualitats, les suficients. Per últim, la Dinamarca de Olsen. Encara recordo uan al 1992, després de ser convidada a darrera hora per la baixa d l'antiga Yugoslavia, és va proclamar campiona. Molt que envejar a aquella selecció dels germans Laudrup i companyia, tindrà el seu veritable problema a la porteria. L'estrella és Eriksen (Ajax), director d'orquestra genuí, que interpreta el joc com molt pocs. Amb 20 anys, un llençador de faltes de primer nivell. El rematador serà Bendtner, qui haurà de fer tot allò que no va ser capaç a l'Arsenal. Un equip molt físic i que sempre provoca molts problemes.

Comença l'Eurocopa 2012. GRUP A.

Avui comença l'Eurocopa 2012. Una Eurocopa marcada per la possibilita que Espanya torni a alçar-se amb un trofeu que tant i tant vàrem esperar abans del 2008. Una Eurocopa en la que tot apunta a u tots contra Espanya. Deia Marcos López analitzant l'imminent campionat que l'important en aquests tornejos tant curts és tenir un bon porter i un bon davanter centre. I de ben segur que totes les seleccions ho tenen. Veurem si són tant decisius com sembla a partir d'aquesta tarda. Si fem un anàlisi més fred del que serà aquest campionat, i començant pel grup A, penso que em de destacar els següents aspectes. En primer lloc Polònia. Un futbol molt atractiu en quan a les transicions defensa-atac i la velocitat que imprimeixen a les seves contres. De mig camp en endavant, bons jugadors (desequilibrants i amb talent ofensiu). A darrera, poden mostrar fragilitats impròpies d'una selecció nacional a aquests nivells. No hem d'oblidar que el fet d'estar classificats com a organitzadors, fa que no hagin jugat un sol partit oficial des de fa més de dos anys. Els tres jugadors polonesos que juguen a Alemanya, venen de fer un bon any en els seus clubs i mostraran un alt nivell competitiu. A destacar Lewandowsky (davanter del Dortmund) i el jove Wolski. La segona en discòrdia és Grècia. Un combinat nacional entrenat per un portuguès (Escola portuguesa,periodització tàctica). Les principals armes, el replegament intensiu + contraatac. El seu objectiu, intentar encaixar pocs gols i rendabilitzar al màxim les seves ocasions. Futbol pragmàtic i que pot donar sorpreses (no com la del 2004). Cal destacar i estar molt atents amb Ninis (18). En tercer lloc la tercera selecció de la darrera Eurocopa de nacions: Rússia. Per mi una de les principals candidates a estar a semifinals (si més no a 1/4). Molta velocitat i profunditat a dalt. Arshavin és una incògnita. Tenen una molt bona oportunitat de fer alguna cosa gran i donada la edat d'alguns dels seus jugadors la última. El jove Zagoev, pot ser una de les revelacions. I per últim la República Checa. Una selecció que ja ens ha brindat grans actuacions en competicions anteriors, que destaca per tenir un molt bon porter (Cech), visió de joc a càrrec del "petit Mozart" Rosicki, gol a càrrec del pihichi de la Euro 2004 Milan Baros i remat i molta alçada per a les accions d'estratègia llençades per Plasil. Per mi, el grup de la mort. Ja que totes quatre seleccions tenen un nivell semblant, i una oportunitat única de plantar-se als 1/4 de final.

Talento cognitivo

Un jugador no pierde su talento, pierde la capacidad de creer en él. Por suerte, de la misma manera que se pierde, se recupera otra vez. Existe el talento deportivo, pero ?que ocurre con el talento cognitivo? Para mi, la capacidad innata de creer en uno mismo, de tener un nivel óptimo de autoestima, de crecerse ante las adversidades, de reconocer los errores y hacer autocrítica, y de tomar conciencia de que se permanece a un grupo (teniendo en cuenta que el conjunto es mucho más que la suma de las partes). Ante estas evidencias, y dado que el éxito deportivo se consigue sumando el talento y el trabajo diario, me atrevo a decir que el talento cognitivo resulta fundamental a la hora de cazar jóvenes promesas. Otro problema nace cuando tratamos de diagnosticar el talento cognitivo de los jugadores potenciales, cosa difícil de hacer si no es pidiendo referencias a antiguos compañeros o exentrenadores. De ahí mis dos sentencias. Que me den buenas personas y si encima son buenos jugadores mejor que mejor. Y la segunda, más discutible, precisamos de jugadores "licenciados". Entiéndase el contexto.

El estado de ánimo potencia las virtudes y multiplica las cualidades.

Esta frase de Jorge Valdano me va perfecta para describir lo que siento. De todos els sistemas conocidos que condicionan el rendimiento del deportista, la estructura socio-afectiva y la emotivo-volitiva, por más que nos pueda parecer que en valor relativo tienen menos importancia en el rendimiento de los futbolistas, el tiempo nos da la razón una vez más.
Los entrenadores planteamos los partidos como un plan de 90'. Y los jugadores muchas veces no entienden nuestras razones. EL estado de ánimo de los jugadores debe mantenerse siempre por las nubes, creer que las decisiones del entrenador pretenden el bien común y colectivo por encima del individual. Si el nivel emocional decae, se convierte en un divisor de las potencialidades de los jugadores.
El futbol no solo son momentos de forma "futbolística de nuestro jugar" (que no física). Por ello entendemos el futbol bajo la teoría de sistemas. Unos sistemas que suman (o restan) y otros que multiplican (o por desgracia DIVIDEN).

Balones de oro.

Que le den el balón de oro a Messi una vez más, no resulta nada estraño. Al igual que no me parece nada raro ver como Xavi se harta a servir balones de oro no sólo a Messi sinó a todos sus compañeros. Merecería Xavi de una vez por todas dicho reconocimiento mundial, aunque dada su humildad futbolística (parece que no hace nada, pero se relaciona con el gol casi siempre) seguirá siendo un handicap para que aquellos que deciden a quien va a parar el premio puedan ver dicha evidencia.
En este blog hemos hablado muchas veces de "interpretar el juego", y esa es la principal virtud de Xavi. Xavi no percibe, anticipa la lectura de la situación, y esto incluye hacerlo incluso antes de que sucedan las acciones. Xavi no decide la mejor de las opciones, sino que hace que el abanico de posibilidades se reduzca hasta ser imposible fallar y siempre acertar. Por último, Xavi no ejecuta, sino que hace que las cosas sucedan.
Por eso y por todo lo que ya nos hizo disfrutar, mi balón de oro es para Xavi. Aunque si se lo dieran a Xavi, lo primero que haría este, sería pasárselo a Messi.